Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia elegíaca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia elegíaca. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de gener del 2013

POESIA ELEGÍACA. OVIDI



OVIDI MESTRE D'AMOR
Poesia didàctica de caire amorós... i eròtic.


ART AMATÒRIA (Ars amatoria)

També anomenada Art d'estimar, és un manual de seducció que abraça la unió carnal extramatrimonial. Consta de 3 llibres, els dos primers es dirigeixen als homes, el darrer a les dones:

I: ens hi assabentem d'on es possible trobar les dones (llocs públics com el fòrum, el circ...), com conquistar-les: escrits, cartes, regals, elegància, promeses, pressió psicològica com petons, llàgrimes...

II: un cop l'hem trobada, bé caldrà saber com conservar l'amant, tècnica que s'explica en aquest llibre. Cal ser amable, complaent, agradable, fer regals i compliments, passar per alt de la manera més discreta tant les infidelitats pròpies com les de l'amant, causar gelosia algun cop i procurar que el plaer sexual sigui compartit.

III: dedicat a les dones, parla de mètodes per embellir-se, de la correcta instrucció (dansa, poesia, música), d'armes psicològiques com el somriure, la rialla i el plaer; la conducta envers l'amant i com esquivar exitosament la vigilància del marit o el guardià.




Ovid: The Art of Love  (Portfolio) (Ovidius: Ars Amatoria) by Federico Righi
Ovidius: Ars amatoria, per Federico Righi (1970)



El llibre és força humorístic pel que fa a les observacions psicològiques. Denota també un gran saber mitològic i el fet de reconèixer indirectament drets que les dones no podien tenir a causa de la tradició romana com són el gaudir del plaer, la cultura i la llibertat en sí. Tot i així, aquestes dones a les quals es dirigeix no eren precisament matrones o dones casades ja que no solien ser objecte d'atracció per als poetes, com sí que ho eren les cortesanes, les noies de classe inferior o aristòcrates viudes o divorciades. Per això el llibre tingué un gran èxit públic malgrat que acabà topant amb molts interessos a causa del seu to amoral: la gran reforma de difusió i consolidació dels costums romans impulsada amb grans esforços per l'emperador August, que no incloïa tots els amors il·legítims que proposava Ovidi. 



l'escrigué principalment per soterrar la mala impressió que havia causat l'Ars amatoria, ja que hi explica com evitar la seducció i els paranys de l'amor. Hi presenta l'amor com un tipus de demència, segons fonts epicúries i estoiques, així que el llibre està plantejat com una guia per una millor vida, més sana i racional. El seu to satíric però no l'ajuda gens a deixar enrere la primera obra, ni aquesta evidentment. 



COSMETICS PER A LA CARA DE LA DONA (Medicamina faciei feminae)
en conservem uns cent versos i es tracta d'un receptari de cosmètics per a les dones.

 








POESIA ELEGÍACA. OVIDI




OVIDI ENAMORAT
Poesia elegíaca d'amor


Últim gran mestre de la poesia elegíaca. Ampliacions temàtiques:


Corresponen a la seva joventut i es veuen influenciats per Catul, Tibul i Properci. El tema és gairebé en majoria l'amor, ja sigui tractat de la forma més sentimental fins a la més sensual. Deixa entreveure una clara inclinació per les conquestes amoroses, les aventures i la gran vocació al plaer de la societat romana, en aquell temps.



D'entrada no tenen cap model grec ni llatí, però els temes estan extrets de la mitologia grega. Redactada en dues sèries, la primera són quinze poemes epistolars escrites per heroïnes de la mitologia grega per als seus amants o marits absents. La carta de Dido a Enees és una excepció inspirada de l'Eneida on creu que Enees hauria d'haver restat amb el seu amor, Dido. En la segona sèrie hi ha tres parells de cartes, que consisteixen en la carta d'un home i la resposta d'una dona, com per exemple, Helèna i Paris.


Helena i Paris, de Jacques-Luis David (1788)


Trobada entre Dido i Enees, de Nathaniel Dance Hollande (1735-1811)







LA POESIA ELEGÍACA.



Com ja hem vist anteriorment, fou Catul el primer en escriure en aquest gènere en llengua llatina. D'entrada, les elegies gregues eren composicions de dístics d'un tema qualsevol, en canvi Catul, incorpora el subjectivisme alhora de narrar els mites. Aquesta poesia deriva finalment en expressar l'amor que el poeta sent, de manera sensual i sentimental alhora. El punt àlgid d'aquesta poesia arriba amb Properci i Tibul, però sobretot amb Ovidi, el qual amplia els temes elegíacs, fins i tot la del dolor, que es convertirà en una exclusivitat.

Amors i Art d'estimar