HISTORIOGRAFIA ROMANA. SAL·LUSTI

Gai Sal·lusti Crisp, nascut entre el 87 i el 35 aC a Amitern, dins d'una familia pleblea benestant. Va realitzar una carrera política en tant que homo nouus, alineat amb els populares i mantenint la seva gran devoció per Cèsar. Governant amb pocs escrúpols la província d'Àfrica, aconseguí enriquir-se em gran mesura. Amb les riqueses es va fer construir una exquisida mansió on s'hi retirà un cop mort Cèsar, per tal de passar els seus últims deu anys de vida dedicat a la historiografia.

El principal mèrit de Sal·lusti consisteix en anar més enllà de l'exposició de la decadència de Roma, és a dir, buscar les causes objectives d'aquesta a nivell de la conducta col·lectiva i no pas a nivell individual. Suposa un gran avenç ja que presenta noves tècniques narratives: canvia d'ordre realitzant salts en el temps, adquirint vivacitat; tracta dramàticament els personatges, l'acció i a més construeix un eix psicològic notable en els seus protagonistes a partir dels retrats i pels discursos que pronuncien. Es veu fortament influenciat per Tucídies i es diferencia de Ciceró pels següents motius: aconsegueix expressar molt amb poques paraules, domina els girs arcaics i l'asimetria en la construcció de les frases. 

Pel que fa a la veritat històrica, Sal·lusti sovint es arrossegat per simpaties polítiques i idees preconcebudes sobre el passat de Roma (els seus mals resideixen en la corrupció de la noblesa romana), fet que el porta a  equivocar-se i a els deformacions. A part de la seva manca d'honradesa en la vida pública i les moralines dels seus escrits, Sal·lusti està considerat com un dels primers historiadors romans de gran prestigi.

Les seves tres obres històriques, dues monografies i una de caire general, es basaven en el passat recent de Roma:

CONJURACIÓ DE CATILINA (De coniuratione Catilinae)

Hi descriu la decadència moral de Roma i el personatge de Catilina en tant que exemple de mal ciutadà de Roma. Aquest, després d'haver perdut dues candidatures al consolat, decideix recuperar el poder per mitjà de la força. Es descobert i fuig a Etrúria on es troba amb l'exèrcit que ha reunit. Alhora els seus partidaris resten a Roma, són arrestats i jutjats pel senat que considera que o bé se'ls aplica la mort, segons Cató i Ciceró, o bé la presó, segons Cèsar. El destí dels conjurats es decideix el mateix dia i consisteix en ser estrangulats. L'exèrcit dels revoltats es vençut i Catilina hi mort heroicament.

GUERRA DE JUGURTA (De bello Iuguthino)

Contextualitzat en la guerra contra Jugurta, hi descriu l'enfonsament polític i moral de la noblesa romana, i defensa que altres classes socials encapçalin el govern, dirigides per Màrius, qui va vèncer a Jugurta.

L'obra guanya l'anterior en documentació i imparcialitat.

HISTÒRIES (Historiae)

crònica de la història contemporània de Roma entre els anys 78 i 67 aC. Inacabada per la mort de l'autor.

Conjuració de Catilina