Tàcit representa un clar exemple de les tres opcions que tenien els historiadors quan Roma començà a perdre la llibertat d'expressió un cop finalitzada la República:
 |
| P. CORNELIVS TACITVS |
- el camí més còmode era escriure la història de manera que els emperadors quedessin totalment afalagats i doncs evitaven conflictes amb el règim
- una segona opció consistia bàsicament en arriscar la pròpia vida oposant-se clarament al règim, des de dures crítiques contra aquest; és el cas de Cremunci Cord, l'obra del qual fou cremada i ell fou obligat a suïcidar-se per Tiberi.
- la darrera consisteix en trobar un terme mig entre les dues primeres opcions, és a dir, mantenir ferm el propi punt de vista procurant de no buscar-se greus problemes que poguessin acabar amb les seves obres, o les seves pròpies vides. Aquest és el cas de Tàcit.
En desconeixem la data de naixença, tot i que es situa entre el 55 i el 120 dC. D'origen noble, estudià retòrica a Roma i fou un gran i reconegut orador. Ocupà grans magistratures sota emperadors de la talla de Trajà o Vespasià. Les seves obres van veure la llum durant els regnats de Trajà i Nerva. La seva primera obra, Diàleg dels oradors (Dialogus de oratoribus) critica i acomiada la seva carrera d'orador ja que considera que el gènere s'esfondra per la manca de llibertat política en l'Imperi, anuncia doncs que serà historiador.
Obres:
-monografies:
AGRÍCOLA (De uita lulii Agricolae)
biografia i elogi fúnebre del seu sogre Agrícola, exeplificat com un romà a l'antiga en un temps de moralitat decadent.
GERMÀNIA (De origine ac situ Germanorum)
tractat etnogràfic en el qual prova de comprendre els pobles germànics, un dels principals enemics romans, i de fer entendre al seu poble els seus costums i tradicions. L'autor estableix un paral·lelisme entre ambdues civilitzacions per tal de contraposar-les a la decadència romana.
-obres generals, narrades any per any:
dels del 69dC fins la mort de Domicià, 96dC. En conservem cinc llibres de 14.
des de la mort d'August 14 dC, fins a la de Neró el 68dC.
En les obres generals Tàcit se centra en l'acció a Roma, ñes a dir, les accions i la psicologia dels emperadors, les intrigues de la cort...
Malgrat voler exposar les història de forma objectiva i imparcial, sine ira et studio, es veu condicionat pel seu posicionament conservador republicà el qual el condueix a multiplicar la gravetat de la misèria de la seva època. Ja que no li és permesa l'absoluta veritat, influeix en els lectors indirectament, a partir d'una selecció dels fets, insinuacions, contrastos...
La seva concepció pessimista de la vida i dels comportaments humans deriva principalment de la seva concepció de com s'esdevenen els fets històrics: a partir de forces superiors com són el destí o la fortuna.
El seu talent però troba el seu clímax amb l'anàlisi psicològica que du a terme de les masses i dels individuals, té un gran interès en les motivacions psicològiques de personalitats concretes, en són exemples les ambicioses esposes que exerceixen els seu poder a partir dels homes que governen, com és el cas de Lívia, esposa d'August.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada