Ell llibre és un recull de 250 mites i llegendes grecs i romans que comparteixen la mateixa característica de la transformació d'éssers en animals, planetes, constel·lacions, ordenades de manera cronològica des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Comença amb un pròleg dedicat al diluvi i a la creació i llavors s'inicia aquesta història mítica del món que es divideix en tres parts, la primera narra fets sobre divinitats, la segona sobre herois i heroïnes i la darrera de personatges que els antics consideraven històrics des dels inicis de la guerra de Troia.
Formalment és un poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres. Per a les transicions entre mites utilitza sortides molt enginyoses, fet que dóna unitat i vida a l'obra, igual que l'ordre temporal i la continuïtat entre mites. Un exemple clar d'enllaç és l'aparició de Pitó, tot seguit la seva mort a mans d'Apol·lo i llavors el mite d'aquest amb Dafne.
Presenta una varietat tan diversa d'estils que assignar-li un sol gènere resulta compromès. Podríem dir que es tracta d'un tipus d'èpica però li faltaria el personatge principal, tant característic de les epopeies típiques. Ovidi agafa l'amor en sí com a personatge principal, dóna una gran importància en destacar les emocions dels personatges en els mites i l'amor que els condueix en els seus destins. Barreja estil didàctic a l'inici amb elegíac i bucòlic en el mite d'Apol·lo i Dafne, i en canvi en el mite de Júpiter i Io denota força comicitat. També inclou passatges tràgics. En conclusió, el seu títol fa honor al conjunt de l'obra, més enllà de les transformacions dels personatges ja que en tot hi ha un canvi...
El gran mèrit de l'autor però recau en que Les metamorfosis són genuïnes d'ell, és a dir, no han estat escrites seguint acuradament un model en especial. Si hem d'esmentar alguna obra precedent, serien els epyllia, reculls èpics. Les influencies que rep en tot cas serien les següents: Hesíode, Homer, poesia alexandrina i la tragèdia grecollatina.
L'obra abasta una gran qualitat literària tot i la seva possible intenció de lleure. Va tenir un gran èxit en el seu temps i com hem pogut comprovar al llarg de la nostra història: es llegia a l'Edat Mitjana, durant el Renaixement, el Barroc... Representen una gran font mitològica escrita ja que no n'hi havia gaires. Tant és així que un ampli ventall d'autors cèlebres de la història s'hi han inspirat posteriorment: Roís de Corella, Bernat Metge, Boccaccio, Ausiàs March, Lope de Vega, Kafka, Shakespeare, Rubens, Picasso, Bernini...
 |
| Júpiter i Io, d'Erik Armusik (2008) |
 |
| Apol·lo i Dafne, de Bernini (s. XVII) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada