L'any 250aC els romans prenen contacte amb la cèlebre cultura intel·lectualista de la Magna Grècia, i doncs és el moment de descoberta del teatre, activitat de culte religiós al déu Dionís (déu de vi i la disbauxa) que ja es practicava a la Grècia arcaica i va anar evolucionant al llarg del temps fins a esdevenir pròpiament el teatre en si, regalant-nos, finalment grans obres com són Els set contra Tebes (Èsquil), Antígona, Edip Rei (Sòfocles), Lisístrata, Les Granotes (Aristòfanes), Medea (Eurípides).
Si voleu saber-ne més sobre els orígens del teatre i el gènere de la tragèdia a continuació hi ha una sèrie d'enllaços que condueixen a uns vídeos senzills però força útils:
Origen del teatre 1; Origen del teatre 2; Origen del teatre 3;
Els romans, fascinats per aquest art van versionar-lo, com molts altres aspectes intel·lectuals i culturals grecs. Així doncs les primeres edificacions teatrals romanes eren desmuntables i de fusta, ara bé, aquestes van perfeccionar-se gràcies al profund esperit pragmàtic i funcional dels romans, començant per suplir la fusta pel morter (calç, sorra i aigua) o formigó (ciment, grava, arena, aigua), anomenat en llatí opus caementicum (obra de ciment).
Així doncs, l'aspecte i les parts del que coneixem per l'edifici del treatre romà, són les següents:
Agafa del grec tres parts fonamentals i les modifica lleugerament. Aquestes són:
- orquestra, que era el cercle partir del qual s'aixecava el koilon o en llatí, cavea. Hi actuava el cor. En el teatre romà el cor perd importància i l'orquestra es fa semicircular.
 |
| Teatre d'Epidaure |
- koilon (graderies, separades pel diazoma -passadís que mostra la diferencia temporal de construcció entre ambdues-), aquesta graderia diem que era ultrasemicircular ja que abraçava dues terceres parts de l'orquestra. A més a més es construia en el pendent d'una vall per tal de poder col·locar-la de forma esgraonada i obtenir una acústica excel·lent. N'és un exemple el teatre d'Epidaure, al santuari d'Asclepi (Peloponès). Aquest recurs conferit per la natura va ser explotat també pels romans però en certa mesura, ja que amb la seva traça van aconseguir crear un sistema de construcció que no requeria recolzar-se en el pendent d'una vall. El nou sistema permetia construir els teatres (i amfiteatres) en "qualsevol" lloc de la ciutat. Es feia a partir d'un sistema esgraonat de galeries amb voltes, que a la façana es mostrava com una successió d'arcs de mig punt, disposades en múltiples pisos. Quedava enrere qualsevol tipus de depenència del relleu, es podia edificar lliurement.
- La cavea normalment quedava dividida socialment: com més alta era la classe, més proper a l'orquestra es podia seure (cives, imperators, etc); com més a munt, més baixa era la classe a la qual es pertanyia. La classificació és la següent: ima cavea, media cavea, summa cavea, respectivament.
lona per tal d'evitar certes inclemències temporals, bàsicament el sol.
- skene o escena, era una construcció arquitravada, que els actors utilitzaven d'escenari (teló de fons), magatzem i vestidors. L'escena (pulpitum) es va fer més ample i arrivaba a l'alçada de la cavea, així doncs el teatre absorbia l'espectador ja que quedava totalment tancat semicircularment.
de dues o tres fileres de columnes, servia de decorat permanent, i tenia tres portes
cap a l'escenari.
 |
| El teatre grec i les seves parts |
 |
| El teatre romà i les seves parts |
Destaquem el teatre de Pompeu, situat al camp de mart de Roma construit entre el 61 i el 55aC. Tenia una capacitat de 27.000 espectadors ( Epidaure per exemple, arribava als 14.000 espectadors). Altres exemples més propers els trobem a la mateixa península Ibèrica i són el de Mèrdida (5.500 espectadors ) i el de Sagunt (a València).
 |
| Exterior del teatre de Pompeu |
 |
| Teatre de Mèrida |
 |
| Teatre de Sagunt |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada