D'origen nord-africà, ou esclau d'un senador qui li otorgà en poc temps el gaudir de la llibertat, en aquell temps (s. IIaC) tant difícil d'aconseguir per aquell qui havia nascut esclau. Malgrat tot fent un viatge a Grèciava (possiblement en un naufragi), va trobar-se amb la mort, a l'edat dels 25 o 35 anys .
La libertat creativa es manifesta en Terenci amb un seguit de diferencies destacades pel que fa a Plaute, que alhora expliquen probablement perquè no va adquirir tant de prestigi, almenys entre el poble, com ho va fer Plaute.
A banda de seguir per la via de la Comèdia Nova grega, Terenci es decantà per l'ús d'un llenguatge més culte i acurat, que servís per explicar comèdies les quals no deixessin enrere el tema moral tot i inscriure's en aquest gènere. Així doncs, Terenci es guanyà més el públic noble que no pas el popular, bàsicament per motius estilistics. És per això que li atribuim el fet del somriure, ja que a diferència de Plaute (qui buscava l'exageració i la comicitat portades a l'extrem), oferia sempre una versió quelcom suavitzada d'allò còmic. Es per això també que ell s'acosta més al teatre grec (pertanyia a més a més al cercle dels Escipions), i Plaute més aviat al romà, ja que estava més arrelat a itàlia.
- Adelphoi (Els germans)
- Andria (La noia d'Andros)
- Eununchus (L'enuc)
- Hecyra (La sogra)
- Heautontimoroumenos (El qui es tortura a ell mateix)
- Phromio (Formió)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada