Com ja hem anat veient a partir de les entrades anteriors, els romans prenen gran part de la cultura grega i se la fan seva. Així succeeix també amb l'art de la oratoria, és a dir, la correcta capacitat d'eloqüència en públic (majoritàriament assemblees o jurats populars).
L'apogeu de l'oratòria grega es dóna al segle V amb Demóstenes i Lísias. Fou Aristòtil però qui establi una classificació entre els discursos:
- genus demonstratiuum: elogis funeraris i honorífics.
- genus deliberatiuum: vol convèncer una assamblea.
- genus iudicale: vol convèncer un tribunal.
Com a eina per adreçar-se en públic la oratòria va incloure's en el progama d'educació de societat romana. Era la manera de poder realitzar la carrera política (sobretot durant la època de la República).
Ens resten 58 dels discursos de Ciceró i alguns altres de l'època imperial. La resta s'han perdut a llarg de la història.
L'audiovisual següent pot resultar útil per ampliar el que s'ha explicat prèviament:
És interessant a més a més visualitzar la pel·lícula, The king's speech (Tom Hooper, 2010) que tracta el tema de parlar en públic, molt encoratjadorament i humil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada