Cal situar-nos en la primera meitat del segle II aC, moment en que Ciceró considera que s'inicia pròpiament l'oratòria com a gènere literari, a partir de Cató el Censor.
Cató s'encarregava de fer romandre la puresa de les tradicions romanes davant de l'hel·lenització que cada cop estava més arrelada en la societat.
Tant vigorós, rude, senzill, com poc harmonitzat i ordenat, són adjectius que defineixen l'estil de cató. Ell donava doncs més importància a les idees, al contingut que no pas al mode de dir-les. Una citació seva destacable és la següent:
" rem tene, uerba sequentur" (domina el tema, les paraules vindran tot seguit)
Dues personalitats polítiques que destacaren en l'àmbit de l'oratòria van ser els germans Tiberi i Gai Grac, instruïts per grecs. Eren hàbils d'una banda alhora convèncer el poble amb un discurs directe i entenedor, convincent amb un estil més col·loquial, i de l'altra, sabien usar un estil més elaborat i complex davant del senat.
Quan la República començà a trontollar a causa dels cabdills militars que volien, lentament, apoderar-se de tot el poder, l'oratòria arribà al seu apogeu. El segle I aC és doncs el segle d'or de l'oratòria llatina. Fou així perquè des del senat, l'única força que podia vèncer la violència i les armes, era al cap i a la fí, la correcta disposició d'unes paraules eloqüents que arribessin als oients.
Remarquem així el fet que a les escoles llatines i gregues es donés una gran importància a l'ensenyament de l'oratòria. Cadascuna d'elles tenia el seu propi estil:
Estil àtic: s'ensenyava a Atenes, era pretensiós i auster. Juli Cèsar en fou el màxim representant.
Estil asianista: ensenyat a l'Àsia Menor. Era adornat i abundant. El seu principal representant fou Hortensi, rival de Ciceró.
Estil rodi: de l'illa de Rodes. Conreava una oratòria entre l'austeritat àtica i l'exuberància asianista. Ciceró hi va pertànyer.
DISCURSOS destacats de Ciceró:
Encara amb un estil inmadur, Ciceró es va servir de la fiscalia contra Verres (governador de Sicília acusat de corrupció) per fer-se famós a Roma, ja que estava oberta la seva candidatura com a Edil. Certament obtingué un gran èxit, ja des del primer discurs aconseguí l'exili de Verres sense esperar la seva sentència.
 |
| Ciceró pronunciant el seu discurs contra Catilina |
Aquests catorze discursos contra Antoni aconseguiren igualar Ciceró amb l'orador grec Demòstenes, el qual pronuncià les Filípiques per salvar la llibertat de Grècia amenaçada per Filip II de Macedònia. Les Filípiques de Ciceró són la seva obra més representativa: perfecta fusió entre retòrica i filosofia tractada pel gran orador romà.
TRACTATS de retòrica:
En aquesta obra Ciceró defineix l'oratòria com l'art de parlar de forma pletòrica i bella, i n'exposa el mètode que considera òptim. L'orador romà basa la seva gran capacitat d'orar en la seva educació interdisciplinària del sector humanístic: història, literatura, dret i filosofia, destacant aquesta última ja que permet la correcta argumentació i l'estudi de diverses causes i proves.
Doctrina per elaborar un bon discurs:
1r- Quatre parts bàsiques en què cal ordenar un discurs:
-exordium, inici
-narratio, exposició de la causa
-confirmatio, argumentació per sostenir les idees defensades
-peroratio, final
2n- Cinc operacions que cal realitzar per escriure i pronunciar un discurs:
-inuentio, buscar les idees que es diran
-dispositio, ordenar-les
-elocutio, triar els mots per exposar aquestes idees, amb ornamentació i figures necessàries
-actio representar el discurs amb gestos i bona dicció
-memoria, memoritzar el discurs
3r- Mitjans per persuadir els oients:
-probare,convèncer pel raonament
-mouere, commoure per aconseguir l'adhesió subjectiva
-delectare, agradar per la bellesa del discurs
Escrit com un diàleg entre Àtic, Brutus i Ciceró. S'inicia amb la mort d'Hortensi i narra la història de l'oratòria romana fins a la culminació de Ciceró mateix. S'hi lamenta la manca de llibertat necessària per l'eloqüència a causa del règim de Cèsar.
Manifesta la idea que tenia Ciceró sobre l'orador ideal: havia de dominar els tres estils, el moderat, l'opulent i el senzill, en contra de l'atisicisme de Brutus i el seu estil nu.
 |
| M. TULLIUS CICERO |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada