Com ja hem dit, neix a finals del segle IIIaC, a causa de les Guerres Púniques amb les quals es va reforçar els sentiment de la nacionalitat romana. El fet d'haver vençut Cartago els confereix un sentiment de potència considerable, i amb això un gran desig de voler revalorar els seus orígens i de ser conèixer la conquesta als pobles mediterranis, entre ells el poble grec, motiu principal pel qual els primers textos es troben escrits en grec. Els historiadors segueixen en gran majoria les seves narracions any per any, conforme la pauta decidida pels arxius estatals, en concret els Annales maximi, d'on també treuen el títol per les seves obres i per ells mateixos, annalistes (annus, any).
Per molts dels annalistes la seva tasca era considerada una extensió de la seva ocupació política. Un gran exemple n'és M. Porci Cató (234-149 aC), orador i primer historiador que escrigué en llatí. Redactà Orígens (Origines), obra que narrava la història de Roma (des dels mites fundacionals fins les Guerres Púniques, d'on tenia una experiència pròpia) i la d'altres ciutats de la península Itàlica. Utilitzà el llatí perquè defensava profundament la conservació de la cultura romana enfront de la forta hel·lenització que patia. El seu estil malgrat ser directe aconsegueix una faceta força expressiva gràcies a les figures retòriques. Cató és probablement més historiador que no pas annalista que apart de narrar, analitza les causes dels fets.
Tot i que es segueix escrivint la història en llatí, no es fins al segle IaC que sorgeixen grans personatges en el gènere. Els textos posteriors al segle IaC van servir de font per als escriptors posteriors.
M. PORCIVS CATO CENSOR |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada