EL GÈNERE HISTORIOGRÀFIC A ROMA
Antigament aquesta disciplina guardava forces diferències en comparació a com la coneixem en l'actualitat, era doncs un altre gènere literari.Primer de tot, l'historiador no analitzava les dades científicament, simplement les narrava, i en general es confiava en la tradició oral i els autors precedents; el criteri per valorar la informació era la capacitat de versemblança, l'interès comprenia bàsicament els personatges i les gestes importants, fet pel qual apareixen molts discursos i instants dramàtics. A continuació diríem doncs que els antics no s'aferraven, com succeeix avui en dia en qüestions socials o econòmiques, sinó més aviat en la psicologia dels pobles i dels herois.
 |
| Amfiteatre Flavi (80 dC), Roma |
Com sempre, cal buscar els precedents de l'historiografia romana en la grega, on neix el gènere cap al segle V aC, amb Tucídies i Heròdot.
Així és que el naixement de tal gènere a Roma es dona entre els segles III-I aC, període tardà de la República. L'objectiu de la disciplina era resta culte i admiració als grans temps passats i alhora buscar les raons que han portat a la decadència. Aquest objectiu es fonamentava en mores maiorum (sistema de valors del qual s'extreien models per la pròpia conducta, els quals s'anaven perdent), i en pietas, un homenatge de respecte als avantpassats per tal de recuperar exemples d'allò que s'ha de fer i d'allò que cal evitar fer. Amb tot, la majoria d'escriptors d'aquest gènere eren polítics retirats que narren fets en els quals han pres part en la majoria dels casos, i doncs en poden aportar una visió personal, per tal d'aportar un saber útil al poble.
 |
| Escriptura romana |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada