POESIA ELEGÍACA. OVIDI

OVIDI DESTERRAT
Poesia elegíaca d'exili

Condemnat a l'exili a Tomis per l'emperador August, escrigué dos reculls d'elegies, on els temes són els següents: queixa de la seva situació, demanda per intercedir davant seu davant l'emperador, la desesperació i la súplica per obtenir el perdó fins rebaixar-se a l'adulació i la terrible enyorança de totes les coses i persones estimades que va deixar enrere a Roma. Adopten la forma de cartes dirigides a diversos destinataris, entre els quals hi ha la seva dona, els amics i enemics, August i polítics oposats a l'emperador. La poesia resulta més sincera i emotiva que l'anterior, l'amorosa, ja que neix del dolor i la desesperació absoluts. El seu objectiu es commoure el poble romà per no ser oblidat i aconseguir que tal volta, August li llevi el càstig. 

P. OVIDIVS NASO, per Ettore Ferrari (Constanza)