Fou Livi Andrònic, (cap al 240aC) el primer autor teatral que tenim en la història de Roma, qui es dedicà a adaptar les comèdies gregues a la llengua llatina.
A partir d'això es van seguir les tradicions gregues de fer teatre i es van incorporar a més a més la fabula atellana i el mim.
Alhora de la traducció es produeix un fenomen que anomenem contaminatio, ja que traduien molt lliurement les obres originals de Grècia. Per ridiculitzar els llargíssims noms grecs, els romans escullen arbitràriament una sèrie de noms semblants complicats per mofar-se'n. A més, l'acció sempre s'ambientava a Grècia i doncs els actors portaven la vestimenta grega.
 |
| Representació d'una comèdia romana |
Comèdia llatina
Els romans van ser uns grans comediants, a diferència dels grecs que cultivaren més profundament la tragèdia. Roma imita doncs, la Comèdia Nova grega, el principal autor de la qual fou Menandre. L'argument d'aquestes comèdies sol incloure força embolics i una història amorosa que malgrat tot, sempre acaben feliçment.
Cal concretar però que la comèdia llatina respecte de la Comèdia Nova grega, conferia una gran importància a la música, el cant i la mímica.
Els personatges, l'esclau astut, el vell del mal geni, el noi i la noia, la prostituta, l'alcavot primmirat, el militar petulant, són com podem comprovar, sempre els mateixos, doncs arquetípics.
Resten únicament les comèdies de dos autors: Plaute i Terenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada